Feministes per la Independència


Deixa un comentari

Referèndum, república i moviment feminista

Referèndum, república i moviment feminista. On és el moviment feminista en aquest debat? Què està en joc per a les dones?, per

Referèndum, república i moviment feminista

El debat territorial que ha ocupat de manera destacada l’agenda política catalana dels darrers anys ha estat en bona mesura cec al gènere, tot i que presenta diferents implicacions per a les dones i per a la igualtat. Els partits i les institucions no han prestat atenció a tals implicacions i el moviment feminista tampoc s’ha mobilitzat suficientment per incorporar la perspectiva de gènere en aquest debat públic. Vagi dit per endavant que, com el conjunt de la ciutadania, les feministes i les associacions de dones som diverses, no havent-hi unanimitat sobre l’abast i la manera de fer efectiu el dret a decidir o a l’autodeterminació ni tampoc sobre la preferència per un determinat model territorial. Això no treu que no hàgim de plantejar-nos les següents preguntes: On és el moviment feminista en aquest debat? Què està en joc per a les dones?

Referèndum i feminisme

El feminisme sempre ha plantejat la necessitat de repensar la comunitat política i assolir l’emancipació individual i col·lectiva. La comunitat política actual ens ha vingut donada i un referèndum ens permetria definir-la, tenint evidentment la possibilitat d’escollir l’ statu quo o una nova realitat política. Es tracta simplement d’una pràctica de llibertat, al marge de la direcció del vot en un referèndum. En aquest sentit, cal distingir, seguint Hannah Arendt ( Sobre la revolució, 1963), entre ‘contracte social’ i ‘contracte mutu’.

El primer fa referència al contracte que la societat subscriu amb llurs governants mentre que el segon es basa en la reciprocitat entre els individus que es vinculen per formar una comunitat política. Com ens diu Fina Birulés (2008), és el darrer tipus de contracte el que ens permet pensar un ‘món en comú’. El referèndum es pot entendre, doncs, com una pràctica de llibertat política, una oportunitat sense precedents per a definir com volem viure al territori de Catalunya i com ens relacionem amb la resta de pobles d’Espanya, d’Europa i del món. Les feministes sabem que la llibertat mai s’atorga sinó que es guanya, emprant quan cal la desobediència, que és part de l’ADN del feminisme (sufragistes, Rosa Parks, etc.). Perquè la llibertat escapa dels marges dels dictats d’un estat (sigui quin sigui aquest estat), els arguments legalistes contraris a la celebració d’un referèndum on es pugui bé confirmar o bé repensar la comunitat política no poden trobar cobertura des del feminisme.

Els debats de transcendència política com els que plantegen un canvi o reforma constitucional no ens són aliens i, per tant, cal feminitzar-los i feministitzar-los. D’una banda, feminitzar-los garantint la paritat en tots els espais de participació i decisió. Es tracta d’una qüestió de justícia: no existeix cap justificació democràtica per a la sobre-representació masculina. La presència en un espai determina a més el sentiment de pertinença i els significats socials dels mateixos així com els temes substantius sobre els quals es discuteix. Calen dones referents en aquests debats i especialment dones feministes, així com cal exigir, tant a les posicions del ‘sí’ com del ‘no’, que s’expliqui per què la independència de Catalunya seria positiva o negativa per a la vida de les dones. Hi tenim molt a guanyar deixant de parlar del ‘procés’ i la seva legalitat per centrar-nos, en canvi, en les conseqüències sobre les dones del resultat d’aquest procés. Recordem el cas escocès, on es constituïren els grups Women for Independence i Women Better Together, en el marc de les respectives campanyes a favor del sí i del no a la independència. El seu objectiu consistia tant a mobilitzar les dones com en incorporar les veus de les dones en els debats sobre el futur del país.

República i feminisme

Tant a Escòcia com a Catalunya, les enquestes recullen que la intenció de vot de les dones en un referèndum per la independència es basa menys en criteris expressius – com la identitat nacional – que en el cas dels homes, ja que respon en major mesura a factors de tipus instrumental – com millorar la qualitat de vida de la població. Sigui apostant per un nou estat o reformant l’actual, les feministes som aliades naturals en la feministització o despatriarcalització de les estructures socials, polítiques i econòmiques. Precisament perquè, com ens recorda Carole Pateman ( El contracte sexual, 1988), les dones no hem estat mai part signatària del ‘contracte social’ original (com a ciutadanes de ple dret) sinó que hi fórem incorporades mitjançant un ‘contracte sexual’ (com a esposes, mares o filles), les feministes no ens podem permetre el luxe de no ser presents avui en els espais de debat creats al voltant del futur de Catalunya.

Fer de l’erradicació de la violència masclista una qüestió d’estat, garantir el dret al propi cos i a la llibertat sexual, assegurar la sostenibilitat de la vida i trencar la divisió sexual del treball, establir una escola laica i coeducadora, substituir el militarisme per una cultura de la pau, o valorar la diferència i reconèixer la interseccionalitat dels sistemes d’opressió (de gènere, procedència, sexualitat, classe, diversitat funcional, etc.)… Aquestes qüestions han estat tradicionalment menystingudes en el marc de l’Estat espanyol i no hi ha cap garantia que aquests temes crucials per a la vida de les dones i per al conjunt de la societat entrin a l’agenda política sense la participació del(s) feminisme(s).

Al marge de la posició que es defensi (sobiranista, federalista o autonomista), les feministes estem plenament d’acord en reclamar un país independent del patriarcat, un país que garanteixi d’una vegada per totes la independència de les dones. Totes les feministes compartim aquest objectiu i volem bastir una república feminista. Som senzillament imprescindibles. Ens avalen molts anys de lluites i manifestos compartits. Si treballem en aliança des dels diferents espais on estem, respectant la pluralitat, podem tenir molta força. Per què no l’aprofitem?

Notes: Fina Birulés (2008), “Un mundo en común”, a Joan Casañas (ed), La autodeterminación de los pueblos. Barcelona: Icaria, pp. 79-90


Deixa un comentari

Tot el suport a Carme Forcadell

cfEl govern de l’estat espanyol vol impedir la desconnexió utilitzant tots els instruments que té a l’abast i més. Davant la resolució del Parlament de Catalunya aprovant les conclusions de la Comissió d’Estudi sobre el Procés Constituent, el govern de l’estat espanyol ha llençat amenaces penals contra Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya i ha endegat la maquinària del Tribunal Constitucional espanyol amb la intenció d’aturar la creació de la República Catalana.

Feministes per la Independència donem tot el suport a Carme Forcadell, tal i com ho manifestem en aquest escrit.

Seguiment dels fets Parlament – Resolució TC espanyol:

1/08/2016. El Tribunal Constitucional suspèn la resolució del procés constituent del Parlament. El tribunal vol escoltar les parts abans de prendre mesures i per això els dóna vint dies hàbils perquè formulin al·legacions – La notícia al 324

30/07/2016. Quines mesures pot prendre el TC contra Carme Forcadell?. L’article 92 de la llei del TC estableix les quatre vies que els magistrats poden activar demà – La notícia a Vilaweb

30/07/2016. El govern espanyol demana al TC que obri la via penal contra Forcadell per la votació del procés constituent. El Tribunal Constitucional ja té sobre la taula la petició del govern espanyol perquè actuï contra el Parlament i la seva presidenta per la resolució aprovada aquest dimecres – La notícia al 324

28/07/2016. El Parlament desobeeix el TC aprova la desconnexió a partir de les conclusions de la Comissió del Procés Constituent. Forcadell admet la petició de Junts pel Sí i la CUP de debatre-les argumentant que el ple és sobirà. La resta de grups han alertat que es cometia una il·legalitat – La notícia al 324

27/07/2016. JxSí i la CUP defensen el procés constituent mentre que l’oposició qualifica la votació d’il·legal – La notícia al 324

27/07/2016. El parlament desconnecta del TC i vota les conclusions de la comissió del procés constituent. Junts pel Sí i la CUP han demanat que el ple votés les conclusions – La notícia a Vilaweb


Deixa un comentari

Dones, Aigua, Vida, en un país lliure. #Riuada5J

IMG_20160604_132452Dones,  Aigua, Vida, en un país lliure

El cicle de la vida no seria res sense l’aigua, l’aigua fa créixer les llavors, omple  els rius i els bassals, calma la set.

Terra, fang, aigua dibuixen  el contorn d’una part del nostre petit país, que s’entesta a ficar-se dins la mar. La historia del delta s’ha configurat  gràcies a les anades i vingudes del riu, de les riades, dels llims que deixava,  de les persones que es van entossudir a viure-hi i que gràcies al seu treball quotidià el van fer realitat.

En la construcció d’un país hi intervenen de manera decisiva dones i homes, sovint els homes amb nom i cognom i sovint les dones de forma anònima, però que gràcies al seu treball continuat, incansable, imparable e impagable donen forma, color, vida, continguts als diferents indrets dels Països Catalans, també al delta i en la lluita per defensar lo riu.

Igual que la salabror de la terra del delta s’apaivaga amb l’aigua dolça del riu  omplirem de ferma dolçor la nostra decisió de viure en un país lliure en el que no vendrem la terra, ni l’aigua, en el que treballarem per a valorar totes les feines i treballs, especialment els que són imprescindibles per al sosteniment de la vida i del planeta.

Com a Feministes per la Independència  ens solidaritzem amb la gent de les terres de l’Ebre i el seu clam de LO RIU ÉS VIDA a la vegada que volem afirmar el nostre dret a fer respectar  la natura, els treball dignament realitzats per les persones en la seua subsistència, els drets humans de les dones, el dret a decidir lliurement en quin país volem i com volem viure.

Ens mobilitzem en la defensa del  riu i en contra de la injustícia que suposa l’aprovació del Pla Hidrològic per a Conca de l’Ebre que consenteix que el Delta es quedi sense cabals i desaparegui. Rebutgem l’imposició del govern del Regne d’Espanya que sentenciarà el Delta de l’Ebre. La preservació del Delta de l’Ebre un repte de país!

La lluita del riu també és la lluita de les dones!

Els  rius no es venen, els rius es cuiden i es defensen.

En defensa del territori i el dret a l’aigua….totes a la mani

Lo Riu És Vida

diumenge 5 de juny ens veiem a la manifestació #riuada5J  l’Ebre sense cabals és la mort del Delta!

FxI

Beatriu, Érica, Àngels

Fotos: companyes amb les gotes d’aigua, 4 juny Jornades Feministes Catalunya


1 comentari

5J Manifestació a Barcelona per la preservació del Delta de l’Ebre. loRiuÉsVida

cartell-5J_BCN-724x1024

Des de Feministes per la Independència ens sumem a i us convoquem a la manifestació convocada per la pel proper 5/06 a Barcelona (Sortida 12h Pl.Universitat… fins pl.Catedral x via laietana)

Ens mobilitzem en la defensa del  riu i en contra de la injustícia que suposa l’aprovació del Pla Hidrològic per a Conca de l’Ebre que consenteix que el Delta es quedi sense cabals i desaparegui. Rebutgem l’imposició del govern del Regne d’Espanya que sentenciarà el Delta de l’Ebre.

 

TOTHOM A LA MANIFESTACIÓ 5J:

La preservació del Delta de l’Ebre un repte de país

Crida a les organitzacions i a la ciutadania a participar en la manifestació a Barcelona el proper 5 de Juny, Dia Mundial del Medi Ambient.

Crida a totes les organitzacions socials i ambientals de Catalunya i a tota la ciutadania a sumar-se i adherir-se a la manifestació convocada per la Plataforma de Defensa de l’Ebre per al proper 5 de Juny pels carrer de Barcelona.

El Delta de l’Ebre és una Reserva Internacional de la Biosfera, és un dels tres espais de més valor natural de la Península Ibèrica conjuntament amb las Tablas de Daimiel i Doñana. La Comissió Europea no permetrà que cap d’aquests espais es deteriorin fins a la seva desaparició com podria ser el cas del vulnerable Delta de l’Ebre si es porta a terme el Pla Hidrològic aprovat per aquest govern del PP. No obstant, cal donar-hi suport amb un gran moviment ciutadà.

Per tot plegat, us demanem que us mobilitzeu pels carrers de Barcelona el proper 5 de Juny, Dia Mundial del Medi Ambient. Si sou una entitat, si us plau, adheriu-vos-hi quan abans millor al formulari d’aquesta mateixa pàgina i si preveieu muntar un autobús des de qualsevol lloc feu-nos-ho saber quan abans millor també.

 

Les organitzacions i entitats que ja s’hi han sumat són aquestes:

Acord d’Esquerres de la República Catalana, Aigua és Vida, ANC, AMI, Asociación Río Susia, Assemblea Ambulàncies Terres de l’Ebre, Assemblea per Darnius–CUP, Associació Mediambiental Vall del Ges, Associació de Voluntaris del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Associació Naturalista de Girona, Arran, Catalunya No al TTIP, Cerdanyola per la Independència, CCOO, CDC, CEPA, COAGRET, Cordada AEE, Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, CUP, Desenvolupament Aigua per al Sahel, Ecologistes en Acció, Ecologistes de Catalunya, Ecoxarxa, ENDAVANT, Enginyeria Sense Fronteres, Entrepobles, Espai basset- Ateneu Independentista d‘Hostafrancs, ERC, Espai basset- Ateneu Independentista d‘Hostafrancs, FAVB, Feminstes per la Independència , Fòrum Ecològic, GREENPEACE, Grupo Ciudadano Priego Agua y Desarrollo, Grupo del agua Motalaz Vicalvaro, IAC-CATAC-USTEC, ICV,  IPCENA, Jovens de les Terres de l’Ebre, Marea Blanca de Catalunya , Moviment per la Justícia Climàtica, Omnium Cultural, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Plataforma pel dret a Decidir del País Valencià- PDaD, Poble Lliure, PODEM, Procés Constituent, PSC, Sabadell per la independència, Secretaria General CGT-Catalunya, Sectorial de Dones de l’Assemblea Nacional Catalana, Taula de l’Aigua de Terrassa , UDC, UGT Catalunya i Xarxa per a la Sobirania Energètica.

Font: http://www.ebre.net/bloc/

#Riuada5J


Deixa un comentari

MILITARITZACIÓ i MILITARITZANT

vullvolem19

Escrit de Vicky Moreno Campon, reflexió basada en els darrers fets actuals que tenen molt a veure amb els Drets fonamentals: Justícia, Llibertat i dignitat parlats ahir a la xerrada amb Julie Wark.

MILITARITZACIÓ i MILITARITZANT

A hores d’ara s’han donat tres elements per parlar de la militarització. És una reflexió per tal que totes puguem compartir, dialogar , discernir… Elements que han tingut lloc darrerament a  casa nostra.

  • Un d’aquest elements és el de la concentració de los “ legionarios”a la Plaça de Catalunya dissabte 28 de Maig.  Des de la perspectiva antimilitarista, aquesta concentració expressa de manera real i simbòlica, el poder  d’un estat centralista – patriarcal – que vol emporuguir qualsevol  forma de dissidència, desobediència o separació, vers aquest estat central que nega i renega i no admet el dret d’autodeterminació dels pobles. Aquesta concentració militarista per nosaltres Feministes X la Independència es  contradiu del tot amb El País que Volem: LLiure d’exèrcits.
  • Un altre element que ha coincidit en aquest dies: els aldarulls violents en el barri de Gràcia. Les imatges han mostrat que els conflictes no tenen cap altra forma de resoldre’ls que no sigui amb la força. Violència contra violència.

Aquesta situació ens porta a pensar en la manca de formació “ urgent”, en l’àmbit de la mediació i la resolució de conflictes . Cap conflicte es pot donar per tancat sinó s’ha arribat a una solució – justa per les dues parts –  Els aldarulls de Gràcia, una bona part procedeixen d’un altre conflicte que no es va tancar sinó que es va apaivagar amb una solució econòmica, quan el que requeria era una solució política. Ara el que tenim és un contínuum de la violència pel que fa el tema Okupació d’espais buits.

Per afegir important, resulta que entre el S.Trias – home – i la Sra Ada Colau, es vol presentar com un conflicte de confrontació – únicament – ideològica, quan aquí també existeix un component de gènere.

  • Un tercer element : la sentencia del cas Quintana. Avui s’ha dictat sentència absolutòria vers els dos agents  en principi responsables dels trets amb pilotes de goma. Absolutòria perquè no s’ha pogut demostrar que els trets els hagin dut a terme aquests agents.

L’Esther Quintana, volia Justícia amb reparació. Una reparació més enllà de l’econòmica; una reparació que la sentència d’avui ha deixat fora de banda. L’Esther  el que demanava és el reconeixement d’aquesta responsabilitat davant l’atac que va rebre. I això no ha estat així.

Com moltes altres dones en altres situacions de conflicte i violència, demanen Justícia amb Reparació. I cal que s’entengui què vol dir.  Topem un cop més amb el militarisme. Les persones que es jutgen no són qualsevol persones, són Mossos d’Esquadra. Són persones que disposen d’armes i que són ells qui decideixen quan utilitzar-les seguint un protocol (ordres).

La Justícia, la relació i informació dels mitjans de comunicació, les decisions i permissivitat de determinades expressions de militarisme….formen part d’aquest militarisme militaritzant del sistema Patriarcal.

Ham de continuar treballant reflexió conjunta, l’anàlisi dels fets, i les aportacions d eles companyes que tenen amb nosaltres l’objectiu comú:

PER UNA  VIDA i UN PAÍS. LLIURE DE VIOLÈNCIES MILITARISTES (Patriarcals)

Vicky Moreno i Campon. Feministes per la Independència, 27 de maig 2016


2 comentaris

Rumba Feminista per les Jornades. Estrena i actuació única el 4 de juny!

Guitarra_Flamenca_by_amusdeyDones, ajustada la lletra a l’assaig del 26/05/2016, fora els “si,si…” i afegida una “i” abans de Juntes lluitem amb força

Final de festa….Estrena mundial dissabte 4 de juny a l’Auditori UPF Campus Ciutadella, cloenda de l’acte Benvingudes a la República Catalana Feminista

Lletra de Tzana Berenguer i Viñas. Amb Victòria Mira a la guitarra i a l’Arantxa Urea i Lawentic al caixó!

RUMBA FEMINISTA

Som dones independents!
Feministes de tots colors!
És la força de les dones!
Llum, saviesa, vida i poder.

Som dones independents!
Feministes i bona gent!
És la força de les dones!
Llum, saviesa, vida i poder.

Prou militarisme!!
INDEPENDENTS
I fora sexisme!!
INDEPENDENTS
I fora rosaris!!
INDEPENDENTS
I amb molt d’ovaris!!
INDEPENDENTS

República és nom de dona..

Moltes i molt diverses…
i
Juntes lluitem amb força…

La mare que ens va parir…
( ) VISCA!

Catalunya independent!
Catalunya té molt poder!
Catalunya republicana,
feminista, independent

Catalunya independent!
Catalunya té molt poder!
Catalunya republicana,
feminista, independent

( )= indica un temps de pausa


Deixa un comentari

1er de maig…Dia dels treballs

19-05-2015 vagadetotes Castelló de la Plana Esquerra Independentista Països CatalansAquest primer de maig, Feministes per la Independència, recuperem les propostes presentades a Independents del Patriarcat. Convençudes que la independència és una eina que ens ha de permetre construir la República Catalana entre totes i tots, apostem per la construcció d’un estat nou al món, capdavanter en la transformació social i democràtica. Capgirar “el món del treball” és fonamental, aquest no serveix per garantir drets, llibertats, condicions de vida dignes ni la sostenibilitat del planeta.

Els treballs de cura i de reproducció social, invisibilitzats i desvaloritzats, sostenen el capitalisme i el patriarcat. Els treballs de cura i de reproducció social són responsabilitat de tota la societat, no només de les dones.  Cal una nova organització socioeconòmica dels temps i horaris per facilitar el repartiment equitatiu entre homes i dones dels treballs de cura i de reproducció social i acabar així amb la divisió sexual del treball. Cal repartir també el treball remunerat disponible reduint les hores de la jornada laboral i fent desaparèixer totes les discriminacions per raó de sexe. És indispensable repensar el model productiu i de consum en termes de sostenibilitat humana, no humana i planetària.

Proposem….

1. Donar visibilitat i valor al treball i experiència de cura realitzat fonamentalment a les llars i per les dones (eix sostenibilitat vida)

a. Redefinir el sistema de seguiment de l’activitat de les persones i tots els indicadors per posar en relació el treball remunerat, el treball de cura i la sostenibilitat del planeta, a la fi de conèixer la realitat i planificar polítiques públiques que permetin actuar sobre les desigualtats per raó de sexe: Redefinir l’enquesta de població activa (EPA) i l’Enquesta d’Usos del Temps (EUT), afavorint la seva relació, anàlisi i interpretació conjunta

b. Incorporar al PIB les hores del treball de cures i de reproducció social (mesura de transició fins aconseguir la transformació del model econòmic)

c. Fixar una pensió mínima digna per a totes les dones jubilades que no van cotitzar (o no van cotitzar prou) pels seus treballs (a casa o fora de casa, remunerats i no remunerats)

d. Reforçar els drets laborals de les treballadores de la llar (dret al subsidi d’atur, a les prestacions majors de 55 anys, formar part del règim general de la segurerat social, etc) i ratificació del conveni 189 de l’OIT sobre el treball domèstic

e. Reconeixement de tots els drets laborals a les persones que tenen cura de familiars dependents

2. Racionalitzar els horaris a la nostra societat d’acord amb les necessitats de les persones i les dinàmiques socials (eix sostenibilitat vida)

a. Harmonització dels horaris laborals amb els de treballs de cura, escolars, de cultura, d’oci, del comerç, de participació ciutadana…

b. Reducció de la jornada laboral (diària, setmanal, mensual i anual)

c. Eliminació de la lliure disposició empresarial sobre la distribució irregular de la jornada laboral de les persones treballadores

6. Pacte Nacional per l’ocupació digna (eix sostenibilitat vida)

a. El treball remunerat és limitat. Cal repartir, entre a totes i tots, el treball remunerat disponible reduint les hores de la jornada laboral remunerada

b. Garantir l’eliminació de la discriminació salarial actual (a mateix lloc de treball un home cobra al voltant d’un 20% més que una dona)

c. Fixar un salari mínim interprofessional que permeti sostenir les necessitats bàsiques d’una vida vivible

d. Reforç de la negociació col·lectiva, especialment per a enfortir els drets laborals i socials que permetin a treballadores i treballadors la cura d’infants i persones dependents al seu càrrec, ampliant la flexibilització de la seva jornada més que no pas els permisos o reduccions de jornada

e. Establir permisos per naixement i adopció iguals per a dones i homes, intransferibles, obligatoris i pagats al 100% (iniciativa PPINA)

f. Reconèixer les mateixes proteccions-prestacions per a totes les persones tant autònomes com assalariades

g. Eliminar la precarització dels contractes de pràctiques, beques o altres modalitats contractuals que afecten especialment la població jove

h. Millorar la prevenció de riscos laborals

9. La contractació pública ha d’establir diferents clàusules socials per tal de promoure la igualtat (eix qualitat democràtica)

a. Garantia dels drets dels treballadors i treballadores així com salaris dignes per part de les empreses i o sub-contractacions

b. Garantia de la igualtat de dones i homes

 

Totes les propostes presentades en els 3 àmbits del nostre treball estan disponibles a la web del projecte col.lectiu Independents del Patriarcat